Les inversions necessàries per a garantir que Catalunya assoleixi la neutralitat climàtica el 2050 s’eleven fins als 59.024 milions d’euros en 30 anys, segons els càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’ens cameral ha elaborat un estudi en el qual asseguren que Catalunya hauria d’incrementar la capacitat de generar energia renovable fins als 67.071 megawatts d’aquí a 30 anys, 62.980 més dels que hi havia instal·lats l’any passat. Per això, l’ens ha fet una crida a desencallar els projectes presentats i a evitar dependre d’altres territoris: “Cal actuar amb molta urgència. Cal desencallar la implantació de nous projectes, des del 2013 no s’ha instal·lat cap parc renovable”, ha dit la presidenta de la Cambra, Mònica Roca.
Així doncs, segons els càlculs de la Cambra, Catalunya hauria de dedicar cada any de mitjana l’equivalent al 0,67% del PIB per disposar d’un sistema elèctric 100% renovable l’any 2050 i ser “sobirana energèticament”. Aquesta inversió hauria de començar ja aquest any amb 789 milions d’euros per reactivar el sector, que ha estat paralitzat per les moratòries arran de les queixes dels territoris afectats pels parcs.
L’informe presentat aquest dilluns també subratlla que caldrà ocupar més del 17,9% del territori per produir energia renovable, però matisa que un terç de la instal·lació fotovoltaica es podria cobrir amb teulades de les ciutats o dels polígons industrials. A més, la Cambra demana que s’obri la porta a les instal·lacions de molins de vent al mar que compleixin uns determinats criteris, que ara mateix estan suspeses per decret del govern espanyol. L’ens admet que pot “costar” visualitzar un 17% del territori ocupat per producció d’energia renovable, però ha insistit que Catalunya no es pot quedar com està actualment.
Pel que fa al canvi normatiu impulsat pel Govern pel que fa al desplegament de renovables, la Cambra ha insistit que el que serà més important “no són els tràmits en si” sinó com s’executa la maquinària de decisió per part de l’administració per reduir les emissions, que són d’unes sis tones per càpita. Per exemple, Roca ha reclamat que es flexibilitzi la figura de les comunitats energètiques per permetre comercialitzar energia més enllà de 500 metres del radi on es produeix.
Un dels primers passos que cal fer és reduir el consum primari d’energia, que està decreixent un 1,2% cada any introduint tecnologies més eficients en tots els sectors –indústria, transport, edificació- però també en pautes de consum fins a aconseguir disminuir un 2% aquesta xifra cada any. Un altre dels aspectes a millorar és la reducció de gasos contaminants, que haurà de passar d’un 1,6% a un 7,2% cada any per tal d’electrificar un 80% de les necessitats energètiques el 2050. Aquest últim punt s’aconsegueix substituint les energies fòssils per les renovables, fins a assolir l’objectiu de cobrir tot el consum domèstic amb producció feta a Catalunya.
Els representants camerals han explicat que part d’aquests avenços en desplegament d’energia neta s’haurien de materialitzar abans del 2030, quan comença l’apagada de les centrals nuclears catalanes. Fins llavors, s’haurien de donar els permisos per instal·lar fins a 13 gigawatts de potència, que són els mateixos que “el Govern té sobre la taula sense resoldre”, ha dit Roca. Traduït a inversions, el 2030 s’haurien d’haver invertit més de 10.000 milions d’euros en nous parcs renovables.
Davant del risc que aquest desplegament d’energia renovable es faci de pressa en altres zones, la presidenta de la Cambra de Comerç ha insistit que “la Catalunya del futur no pot dependre energèticament d’altres territoris”, sigui l’Aragó o altres estats. Roca ha reiterat que és necessari que hi hagi “esforços per part de tothom” i incentius que aconsegueixin un “canvi cultural” per superar aquest “desafiament majúscul”. “No crec que els catalans siguem més refractaris”, ha dit. L’ens també ha reclamat a la Generalitat que adopti la proposta de crear un comissionat per a coordinar l’actuació de les conselleries i traçar una estratègia transversal, tal com van demanar les principals patronals catalanes.
