La NASA afirma que el Delta de l’Ebre està controlat pel mar en comptes de pel riu

La NASA afirma que l’estat i la forma del delta de l’Ebre han deixat d’estar controlats pel riu i que ho estan ara per les onades del mar. Un estudi comparatiu amb fotografies dels satèl·lits Landsat 5 i Landsat 8 demostra que l’illa triangular de la desembocadura de l’Ebre, prop de Riumar, a Deltebre (Baix Ebre), s’ha retirat “diversos centenars de metres”. La comparació s’ha fet amb imatges del 1984 i del 2021. L’augment del nivell del mar i les freqüents i intenses tempestes han comportat “el retrocés més gran” que ha patit el litoral deltaic. L’agència estatunidenca recorda que el pla del govern espanyol, per adquirir terrenys i ampliar la zona d’esmorteïment, suposarà la compra de terres més gran a Europa per mitigar el canvi climàtic.

No és la primera vegada que la NASA publica un article o estudi sobre el delta de l’Ebre, però com ha apuntat Carles Ibáñez, coordinador de la línia de canvi climàtic del centre tecnològic Eurecat, cada cop són més els organismes internacionals que mostren el seu interès per la situació del sistema deltaic. Els nombrosos estudis i sèries de dades que s’han anat desenvolupant les últimes dècades “faciliten” que es pugui conèixer l’estat i l’evolució del delta de l’Ebre i dels fets i circumstàncies que l’envolten. “No hi ha tants casos arreu del món dels quals poguéssim conèixer la seva evolució amb el detall que estem tenint al Delta”, ha remarcat Ibáñez.

La comparativa de la NASA l’ha dut a terme Lauren Dauphin a l’Observatori de la Terra de l’Agència nord-americana, amb imatges del Servei Geològic dels Estats Units. L’article està signat per Sara E-Pratt. No són fotografies o tipus d’anàlisis nous o exclusius, però com assenyala el científic d’Eurecat, que ho faci la NASA “vol dir que té interès, que és un dels llocs del món on és més clara l’evolució tan ràpida de la regressió, que crida l’atenció i que malauradament n’és un exemple”. “No l’únic cas, així i tot, desperta interès a escala internacional i és positiu”, ha insistit Ibáñez.

L’article de l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i l’Espai dels Estats Units (NASA, en les seves sigles en anglès) també descriu la situació del Delta i l’elaboració del Pla de Protecció del govern espanyol, i fa menció al fet que els habitants (hi viuen 62.000 persones) s’hi oposin perquè preveu comprar i permutar fins a 900 hectàrees d’arrossars i retrocedir la delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre de la cinquantena de quilòmetres que té la costa deltaica. La NASA esmenta que el territori ho considera insuficient i que aposta per altres actuacions de reforç a les platges, amb moviments de sorres, dragatges i dics.

L’agència espacial no es posiciona en la qüestió de les mesures, però assegura que el delta de l’Ebre “il·lustra les difícils decisions” que han de prendre les administracions davant l’augment del nivell de mar, per contenir els oceans i gestionar la regressió. Ibáñez apunta que, encara que tard, els governs s’estan movent des del Gloria. “Altra cosa és si hi haurà consens en les actuacions, si hi haurà recursos i seran tècnicament les que convenen al Delta”, ha dit. La NASA també parla del Gloria i els seus efectes: la inundació de la barra del Trabucador i de prop de 3.000 hectàrees d’arrossars, o la desaparició dels camps de dunes de les platges més fràgils. “Estem en la discussió tècnica i política de quines són les coses a fer, en quin ordre de prioritat i qui ho paga”, ha afegit Ibáñez, convençut que la urgència facilitarà que s’arribi a un consens.

Finalment, l’article de la NASA també descriu i assenyala els problemes acumulats dels últims 150 anys a l’Ebre, com les concessions d’aigua per a regadius a la conca “del riu més gran d’Espanya” o com les 187 preses de l’Ebre i afluents per generar energia hidroelèctrica, que “han atrapat la major part dels sediments” que arribaven a la desembocadura. L’Agència indica que al tram final del riu és “on ha començat l’erosió i l’enfonsament i la subsidència” i que s’està posant en risc els arrossars, que cobreixen el 80% del Delta, forçant els agricultors a experimentar amb varietats d’arròs resistents a la salinitat.