Els submarinistes podràn ajudar als científics gràcies al projecte Jacques Cousteau, nascut a Girona

Dos gironins lideren un projecte internacional que porta el segell de Jacques Cousteau perquè els submarinistes ajudin els científics. Són l’arqueòleg Gustau Vivar i el biòleg Boris Weitzmann. Ells dos estan al capdavant d’un nou departament, el de Ciència Ciutadana, que s’ha creat dins l’organització que el cèlebre oceanògraf va fundar el 1959. L’objectiu és que durant una immersió els bussejadors arribin on no ho poden fer els científics. Per exemple, ajudant-los a recollir dades sobre l’impacte del canvi climàtic o fent seguiment d’espècies en perill. “Les possibilitats són moltes”, concreta Vivar. I dins aquestes, també hi ha una iniciativa perquè els submarinistes participin a plantar posidònia i ajudin a compensar la petjada de CO2.

La Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS) va néixer l’any 1959. La va fundar el francès Jacques Cousteau per salvaguardar els recursos del món submarí. Ara, sis dècades després, sota les seves sigles s’hi apleguen fins a 130 federacions dels cinc continents.

És com una gran torre de Babel, que no només organitza competicions esportives internacionals, sinó que també vetlla per la protecció i la sostenibilitat dels ecosistemes submarins. “Perquè ens en fem una idea, és com la UNESCO del món subaquàtic”, resumeix amb aquest símil l’arqueòleg Gustau Vivar.

Ara, la CMAS s’obre a noves disciplines. I conscient que el submarinisme pot ajudar a fer ciència, l’organització ha creat un nou departament: el de Ciència Ciutadana. El codirigeixen Vivar i Weitzmann, dos gironins que capitanegen un equip interdisciplinari on també hi ha gent de Cuba, França, Itàlia, Turquia o Portugal.

L’objectiu que els guia és apropar la ciència a la societat de manera real. I sobretot, pràctica. I en aquest cas, que allà on no arribin els investigadors, ho facin els submarinistes.

“El que volem és que la ciutadania, quan bussegi, ajudi els científics”, concreta Gustau Vivar. I de fet, explica l’arqueòleg, això també lliga amb les demandes del mateixos submarinistes. “Mica en mica, a mesura que van fent immersions, ens demanen poder fer més coses que no sigui passejar sota aigua”, explica.

Canvi climàtic, nacres i meros

Les possibilitats que s’obren, concreta el biòleg Boris Weitzmann, són moltes. “Per exemple, des d’observar i comptar peixos que són indicadors del canvi climàtic fins a ajudar els científics a estudiar espècies en perill, com les nacres i els coralls”, explica.

I en aquesta línia s’hi emmarquen també iniciatives per fer seguiment a determinades poblacions piscícoles. “En el cas dels meros, s’està treballant en sistemes que permetin identificar-ne els individus mitjançant fotos submarines; les imatges que facin els submarinistes es gestionaran a través d’un programa i, d’aquesta manera, els científics obtindran informació sobre el nombre de peixos, els seus moviments…”, concreta Weitzmann.

Reduir la petjada de CO2

A més, els dos gironins també es plantegen impulsar un projecte subaquàtic per reduir la petjada de CO2 a l’atmosfera. “La posidònia i les altres fanerògames marines capten aquest diòxid de carboni; si fem actuacions per afavorir el creixement de les praderies submarines, estarem mitigant el canvi climàtic”, concreta el biòleg. I hi afegeix: “Quan la tècnica estigui a punt els submarinistes podríem col·laborar a replantar posidònia i estarem ajudant a mitigar el canvi climàtic”.

Per ajudar a fer ciència de manera eficaç, això sí, cal haver-se format. I de fet, tant des de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FEDCAS) com també des de l’estatal (FEDAS) ja se n’estan fent. S’hi ensenya, entre d’altres, com aplicar criteris científics o com conservar el patrimoni geològic, natural i cultural que es troba sota aigua (en aquest darrer cas, els jaciments subaquàtics).

De Catalunya al món

Gustau Vivar explica que, entre els objectius del departament, hi ha estendre “la ciència subaquàtica també des de fora de l’aigua”. “En espais riberencs o, fins i tot d’aigües interiors, es pot fer molta feina sense necessitat de capbussar-se”, explica. Per exemple, fixant-se en la brossa que porta el mar quan es passeja per la platja. O ja des d’un despatx, ajudant a desenvolupar programaris.

Biologia, geologia o arqueologia subaquàtiques són disciplines on la ciència ciutadana pot ajudar. I que Vivar i Weitzmann volen impulsar des d’aquest nou departament de la CMAS. Uns projectes que naixeran a Catalunya i, des d’aquí, s’aniran estenent a tot el globus.

“Aquí serà on començarem a treballar, però la idea és que aquests embrions s’estenguin com una taca d’oli a través de les diferents federacions que integren la CMAS”, explica Gustau Vivar. “És a dir, que allò que facin els submarinistes a Catalunya es repliqui també a Itàlia, França, Sud-Amèrica, Àsia… Fins arribar a tot el món”.

Per primer cop

El naixement del departament de Ciència Ciutadana dins la CMAS també marca una doble fita. Perquè per primera vegada, Catalunya es fa un lloc dins els organismes directius d’aquesta institució. I no tan sols a través de Vivar i Weitzmann.

L’empordanès Dídac Lee dirigeix un altre departament de nova creació, el de noves tecnologies i digitalització aplicada al món subaquàtic. I el pallarès Pep Fillat, que també presideix el comitè científic de la FEDAS, passa a ocupar la secretaria general de la CMAS.

Per últim, la confederació mundial, que presideix la russa Anna Arzhanova, també ha nomenat el biòleg canari Alejandro de Vera director del departament de Medi Marí de la CMAS.