El Govern presentarà una proposta de cabal ecològic a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per al riu Siurana sense haver arribat a un acord amb els ecologistes i els representants del Priorat. Aquest dijous s’ha celebrat la vuitena Taula del Siurana, que havia de servir per acordar una proposta de cabal ja que el 22 de desembre s’acaba el termini fixat per la CHE per presentar-hi al·legacions. Així, segons ha explicat la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) defensaran un flux d’entre 50 i 100 litres per segon. Una quantitat que la Plataforma pel Riu Siurana i el Gepec-EdC consideren del tot insuficients. El Priorat sosté que l’aigua es transfereixi al riu immediatament.
De fet, segons ha explicat el membre del Gepec-EdC, Andreu Escolà, la proposta de l’ACA era de 40 litres per segon (l/s). Pels ecologistes, és un cabal “que no és ni ecològic” i caldria incrementar-lo fins a una forquilla d’entre 120 i 150 l/s. “Són les necessitats del bagre juvenil, que garantiria un mínim d’equilibri natural i les necessitats de la comarca”, ha defensat. En la seva opinió, les reunions de la Taula del Siurana no han estat productives, però ha avançat que hi seguiran participant en el futur.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, ha valorat que defensen una solució “científica” i no ha volgut entrar en un ball de xifres. “No hi ha estudis que ho determinin”, ha afirmat, en referència a un cabal concret. “Veiem que avui al riu hi ha una decadència de l’ecosistema i falta aigua”, ha remarcat. Per tant, per al seu parer es tracta “de revertir la concessió” de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR) i “buscar la millor opció”. “Tothom té necessitats, però hem d’aconseguir cobrir-les, ja siguin les del Baix Camp o les del Priorat”, ha reiterat.
Així, ha reclamat que el Departament d’Acció Climàtica garanteixi la protecció mediambiental del riu, dictamini els valors científics necessaris i els faci efectius. “Si ells creuen que ha de ser aquest cabal, el que han de fer és incorporar-lo el més aviat possible”, ha demanat.
Sis mesos per resoldre
Ara, el Govern presentarà la seva proposta de cabal ecològic a la CHE com a esmena al Pla Hidrològic Nacional (PHN), i l’ens estatal tindrà sis mesos per resoldre. Tot i això, Escolà ha avançat que des dels grups ecologistes també presentaran les seves pròpies al·legacions, atès que no hi ha hagut acord.
Barnadas ha lamentat no haver assolit un consens perquè hagués suposat “la manera més ràpida” per tal que l’aigua arribés al riu. Tot i això, ha recordat que les competències són de la CHE i que, quan aprovi uns cabals, “haurà d’explicar com els aporta”. Alhora, el Govern ha lamentat que “es perdi una oportunitat única” d’assolir un acord que permetria una inversió de 28 MEUR de l’ACA per regenerar aigua procedent de la depuradora de Reus. Ara, aquesta inversió quedarà supeditada a la decisió final de la CHE sobre els cabals, ha avançat Barnadas.
A més, ha dit que des de l’ACA vigilaran “que es compleixin”, si bé ha reconegut que els 20 l/s que hi ha fixats actualment “no tenen influència en l’ecosistema”. Amb tot, ha assegurat que la forquilla d’entre 50 i 100 l/s que defensa el Govern és superior a la que inicialment plantejava la CHE i permet establir la dinàmica fluvial d’un riu mediterrani estacional.
Encausats
Paral·lelament, dos membres del Gepec-EdC i de la Plataforma Riu Siurana, Andreu Escolà i Anaïs Estrems, han lamentat que des de la CRPR els demanen una pena de presó de 4 anys i prop de 6.000 euros de multa per cadascun per una acció reivindicativa feta el 2017. Escolà ha afirmat que la fiscalia ho considera un “delicte menor”. En la seva opinió, la petició dels regants de Riudecanyes és una constatació que “estan nerviosos” i que implícitament els donen la raó en les seves reivindicacions. “Ficant-nos la querella per la via penal l’únic que aconsegueixen és que la gent ens recolzi més”, ha expressat. Alhora, ha apuntat directament a l’Ajuntament de Reus –propietari del 33% de les accions de la CRPR- com a impulsor de la querella.
