Els citricultors de l’Ebre estan immersos en la campanya. Es va començar a collir amb “certa normalitat” després dels aiguats de l’estiu i s’ha pogut continuar tot i les fortes llevantades de fa dues setmanes. Les tempestes i pedregades i una floració menor que l’any passat han minvat la producció de clementines fins al 50%. La campanya havia començat amb els preus a l’alça, entre un 30% i un 40%, però ara s’han estancat. L’increment “difícilment suplirà” la disminució del fruit ni tampoc l’augment dels costos de producció: llum, fitosanitaris i carburants. “El resultat final serà igual o pitjor que l’any passat”, ha avançat Federico Tarazona, gerent de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar (Montsià).
La campanya de cítrics serà “curta” enguany a les Terres de l’Ebre perquè ha començat tard i també va “més lenta del que és habitual”. Les negociacions pels preus, les importacions d’altres països, i una tardor “poc freda” als països del centre i nord d’Europa – on s’exporta el 95% del fruit–, l’estan alentint. “El consum va lent també perquè la situació de la covid a centre d’Europa és més complicada. Veurem com evoluciona”, ha explicat Tarazona.
Com assenyala el citricultor Jaume Forcadell, després d’un mes de recol·lecció ja s’està collint pràcticament tot el fruit, però enguany n’hi ha menys i estan a expenses del mercat, de les vendes i els preus. És usual que la demanda al centre i nord d’Europa es dispari a partir d’ara, per Sant Nicolau. “Se’n consumeix més i els preus solen pujar i esperem que les comandes siguin més importants”, ha assenyalat Forcadell, però de moment els preus que s’estan pagant “no són els que tocaria” i les últimes llevantades i acumulacions de pluja al Baix Ebre i al Montsià, han provocat un estacament de l’augment de preus de l’inici de la campanya.
Tot i els preus més alts, l’increment dels costos de producció d’un quilo de mandarina s’ha disparat entre el 30% i el 40% i ha vingut marcat sobretot pels preus de la llum i dels fertilitzants i pesticides. Els pagesos han d’ampliar les explotacions per poder tenir guanys. “Abans amb 2 hectàrees ja podies viure i ara en necessites 30 per fer molts més quilos, perquè els costos s’apugen i el preu de la mandarina és el mateix. L’única manera és produir més i més perquè la diferència sigui el teu guany”, ha dit l’agricultor.
Com ha apuntat el gerent de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar –que mou unes 25.000 tones de cítrics de mitjana anuals–, s’intenta “repercutir” aquest augment en els preus de venda a les distribuïdores i grans superfícies, però és “una batalla” complicada perquè “les grans superfícies fan servir el seu poder en la negociació per no permetre-ho”.
A la llum i els fitosanitaris, s’hi suma l’augment del preu dels carburants, que afecta directament als pagesos i també en el cost dels vehicles i els viatges que han de contractar per fer arribar el fruit al destinatari final. “Cada dia hi ha menys camions i són més cars. Les vagues anunciades tampoc ajuden a l’hora de garantir als nostres clients que els puguem fer arribar el producte”, ha advertit Tarazona.
A més dels costos de producció, els citricultors han de lluitar contra la competència “deslleial” d’altres països que poden exportar a Europa, però que produeixen amb menys restriccions en l’ús de fitosanitaris. La varietat ‘cleménules’ és la que esquiva més aquesta influència negativa de l’exportació de mandarines de Sud-àfrica o Egipte, però la resta de varietats primerenques topen amb aquesta competència al mercat. També les taronges han de fer-se un lloc entre l’oferta sud-africana i les que arribem de Xipre i Turquia. Com apunta Forcadell, els cítrics espanyols només eviten la competència entre la meitat del mes de desembre i fins a principis d’any, que és quan torna a arribar producte d’Egipte o Argentina i s’obre de nou la batalla de preus.
Tarazona alerta que “la situació és cada vegada pitjor” perquè aquests països “tenen les portes del mercat europeu obertes”, amb convenis que no els exigeixen “la protecció de les barreres fitosanitàries”. Els productors de cítrics a Europa són Espanya, Itàlia i Grècia, “però als consumidors del nord d’Europa no els importa d’on vinguin els cítrics que compren”, ha lamentat el gerent de la cooperativa d’Alcanar.
Danys de setembre, reparats
L’ACA i l’Ajuntament d’Alcanar, i també els pagesos per compte propi, han pogut reparar “la pràctica totalitat” dels camins afectats pels forts aiguats de l’1 de setembre i han pogut accedir a les finques per collir, en alguns casos amb reparacions provisionals. Però van patir durant dues o tres setmanes en què l’accés era impracticable i no podien fer els tractaments que tocava. Segons Forcadell, que el fruit encara estès verd quan van caure els forts aiguats del setembre va evitar danys més importants.
La feina, però, no s’ha acabat. Alguns encara tenen pendents inversions per reposar infraestructures, com els sistemes de rec per degoteig i les mànegues que van perdre amb les avingudes d’aigua. “Ha estat un cost addicional al qual ja té el conreu de la mandarina durant l’any i aquelles setmanes, va ser molt dur”, ha recordat Forcadell. Les llevantades de fa dues setmanes, amb grans acumulacions d’aigua al Baix Ebre i al Montsià, han tornat a generar alguns problemes a les finques i han perjudicat l’aspecte de la fruita.
