L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha finalitzat les obres de segellament i clausura de l’antic dipòsit controlat de residus de la vall d’en Joan, situat dins del Parc Natural del Garraf. Aquests treballs han comptat amb el finançament de l’Agència de Residus de Catalunya, que hi ha aportat 33,4 milions d’euros.
El 19 de novembre, representants de l’AMB, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i dels ajuntaments de Gavà, Begues i Sitges han exposat sobre el terreny el resultat de l’operació als mitjans de comunicació.
Sobre les obres de clausura del dipòsit de residus del Garraf, la secretària d’Acció Climàtica, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Anna Barnadas, ha afirmat que “la Generalitat hi havia de ser perquè té una absoluta vocació de formar part de la restauració i recuperació d’espais. Aquí s’havia creat un problema ecològic ubicant un dipòsit de residus sobre un terreny que no pertocava, i el que ens toca ara és reparar, restaurar i recuperar aquest espai. En això, l’Agència de Residus ha invertit 33,4 milions d’euros, molt ben invertits, perquè la voluntat era fer això que s’ha fet. La nostre espècie va crear una disrupció en aquest espai als anys 70 i tenim l’obligació i el deure moral de restaurar-lo”.
De la seva part, Eloi Badia, vicepresident de l’AMB, ha declarat que “ara conclou el segon moment clau en la història d’aquest espai. El primer va ser quan vam aconseguir deixar de portar-hi residus, ja al 2006. En aquest temps hem estat capaços d’assegurar un nou futur per aquesta part del parc del Garraf, i solucionar els contratemps que un abocador d’aquestes característiques provoca en un espai així. Com a AMB, encarem el repte de millorar la gestió dels residus orgànics, però això també passa per tancar velles ferides, com la que suposa aquest antic dipòsit”.
Els treballs de segellament han consistit en la impermeabilització del terreny que hi ha sobre la massa de residus per evitar que l’aigua de pluja s’hi infiltri i generi lixiviats, compostos químics molt contaminants. A més, una xarxa de captació i conducció de les aigües pluvials minimitza la generació de lixiviats, i un sistema de bombament els extreu i els condueix a una depuradora pròpia, on són tractats.
El biogàs que allibera la matèria orgànica en descomposició (que també resulta contaminant i és un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle) es recull i es tracta en una central de tractament específica. Aquí, el biogàs és transformat en energia elèctrica que després es ven a la xarxa. L’electricitat generada per aquest sistema abasteix el consum de més de 9.000 llars.
Recuperació ambiental
Més enllà de la clausura, l’espai ocupat per 26,6 milions de tones de residus necessita una restauració ambiental per esdevenir de nou una peça clau del mosaic del massís del Garraf. La clausura ha recuperat la funció ecològica de l’àmbit com a zona de nidificació d’aus migratòries, que ja s’observava abans de l’inici de la restauració el desembre de 2018.
Les millores paisatgístiques inclouen la sembra de prats, la hidrosembra de talussos i la creació de quatre basses naturalitzades per recollir les aigües d’escolament i com a zones humides per a la fauna del Parc. Una vegada finalitzades les obres, el període previst de manteniment i control després de la clausura s’estendrà un mínim de 30 anys.
El projecte de clausura i segellament també ha propiciat el retorn d’espècies animals pròpies dels entorns oberts. Així, les actuacions de segellament i impermeabilització s’han anat adaptant al ritme de l’evolució de l’ecosistema per permetre a la fauna desenvolupar el seu cicle natural. Una de les espècies més importants és l’àliga cuabarrada. Es tracta d’una espècie catalogada com a amenaçada a tot Espanya.
Entre els anys 2001 i 2003, es van executar la clausura i restauració de la zona inferior del dipòsit (zona I i zona II), en total unes 20 hectàrees del terme municipal de Gavà. En aquell moment, en què l’abocador continuava rebent residus, l’AMB va passar a tenir la competència de la gestió de l’espai, acompanyada de la responsabilitat de minimitzar-ne els efectes sobre el medi ambient.
Posteriorment, entre els anys 2008 i 2010, es va executar una segona fase de restauració física, concretament a la part baixa de la zona III, que donava continuïtat a la restauració dels anys 2001–2003.
El desembre de 2018, com a resultat del conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya, que va aportar-hi el finançament necessari, 33,4 milions d’euros, van començar les obres de clausura de la superfície pendent (zona III i zona IV), unes 44 hectàrees pertanyents al terme municipal de Begues.
A començaments de l’estiu de 2019, la fase 1 es podia considerar funcional des d’un punt de vista ecològic en haver-se restituït la cadena tròfica en un temps rècord: 7 mesos. Es va assolir la reactivació de l’activitat microbiana del sòl, la presència d’invertebrats, la cobertura vegetal i la presència d’aus com el xoriguer comú i de petits mamífers.
Un exemple d’economia circular
Per recuperar ambientalment la vall d’en Joan, calia disposar d’una determinada quantitat de terra vegetal. Durant les primeres fases de segellament, es van enretirar i conservar els 15 cm superficials de tot el terreny, ja que contenien les llavors necessàries per al posterior repoblament amb flora autòctona.
En comprovar, però, que aquesta terra estava contaminada amb metalls pesants, l’AMB va desenvolupar una solució basada en l’economia circular, és a dir, convertir els residus en nous recursos. El tecnosòl és un substrat creat mitjançant tècniques agrícoles a partir de la barreja de terres d’excavació, un material estructurant (en aquest cas, palla) i la digestió de la matèria orgànica de la fracció restant (MOR), un material que s’obté de la matèria orgànica que entra als ecoparcs, les plantes gestionades per l’AMB que tracten els residus del contenidor de restant. L’ús del tecnosòl també ha permès un 50% d’estalvi econòmic respecte de la terra vegetal de qualitat mitjana.
Context històric: un abocador al cor d’un parc natural
L’any 1971, en les acaballes de la dictadura, es va decidir ubicar un abocador en el massís del Garraf. El lloc escollit no podia ser menys idoni: el subsòl cavernós de la zona anunciava abundoses filtracions contaminants. Però l’Administració va menystenir aquesta circumstància i va executar el pla. El dipòsit de la vall d’en Joan va ser la destinació de gran part dels residus municipals de Barcelona i la seva àrea metropolitana des del 15 febrer de 1974 fins al 31 de desembre de 2006. Al llarg de més de 30 anys, aquest espai de 64 hectàrees va rebre un total de 26,6 milions de tones de residus, avui soterrats. Això ha comportat que, en alguns punts de la vall, s’acumuli una capa subterrània de residus de fins a 100 m de gruix.
