Ha passat quasi un any i mig des de l’aprovació de la “Llei de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals” per part del Parlament de Catalunya, i des de Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC consideren que és necessari fer una valoració de la situació actual. Com a punt positiu, destaquen que de moment la llei ha servit per parar l’arrencada d’oliveres de més de 3,5 metres de perímetre o com a mínim per deixar de veure-les circular per les carreteres. Més enllà d’això, no ha assolit cap dels altres objectius marcats perquè, per una banda, no s’ha constituït la Comissió Tècnica que ha de desenvolupar el reglament per regular i implementar la llei sobre el territori, i per l’altra, encara no s’ha incorporat cap partida als pressupostos per fer possible l’aplicació de les línies d’ajuda a la pagesia marcades a la llei que representarien una bombona d’oxigen per a un sector (i aquí parlem especialment del de l’oliva) que cada vegada està més ofegat. Tampoc s’ha creat el
catàleg que ha d’incloure totes les oliveres i oliverars monumentals i, per tant, protegides per aquesta llei.
Per parts:
– El cultiu de l’olivera, seguint el model actual, és cada vegada més insostenible, fa ja anys en què el preu del kilogram d’olives està per terra (enguany a menys de 0,30 cèntims en alguns llocs), en conseqüència i tenint en compte el treball i despesa que requereix aquest cultiu, per a molts pagesos cultivar oliveres representa posar treball i diners que ni tan sols recuperen.
– La llei, en principi, contempla una mirada integral del territori de l’oliverar i busca protegir més enllà d’aquells arbres de més de 3,5 metres. Hi ha diverses accions presents a la llei, a banda de la prohibició, que miren en aquest sentit. Aquest fet, per a nosaltres, és una de les eines importants, per aconseguir revertir la insostenibilitat del cultiu de l’olivera, però si no es desenvolupa el reglament ni es generen línies d’ajut per als cuidadors d’aquest oliverar, aquest objectiu serà molt més difícil d’assolir.
– El tràfic d’oliveres monumentals continua, la llei no ha parat l’arrencada i comercialització d’oliveres de menys de 3,5 m de perímetre: se segueixen veient per les carreteres arbres molt grans, monumentals, carregats damunt de camions i seguim veient com el mar d’oliveres va passant de mar a arxipèlag. Però quines opcions els queden a molts pagesos que fa anys que venen el seu producte per sota del preu de cost? Ben poques opcions més enllà de l’abandó, la venda o el treball per pur activisme o autoconsum, o el plantejament d’iniciar un canvi en el model de cultiu dels oliverars monumentals, que aposti per la sostenibilitat, i que els doti d’un valor afegit que permeti la seva rendibilitat.
– Si no es reverteix la situació actual, es seguirà propiciant un model de país molt desigual, on la Catalunya buidada seguirà sent sotmesa a l’increment de processos especulatius (espoli del patrimoni natural i cultural, massificació eòlica i solar…), envelliment poblacional, despoblament i abandó preocupant de les terres de conreu i de boscos, amb el conseqüent increment de plagues (Xylella fastidiosa, entre altres), incendis devastadors (cal recordar l’eliminació de tots els punts de guaita de Catalunya) i la pèrdua de valuosos territoris que frenen la desertificació provocada per la crisi climàtica.
Davant la greu crisi en què es troba el sector de l’olivera i la ineficàcia d’una llei que no es desenvolupa ni s’aplica en la seua totalitat, des de Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC demanen ja un compromís ferm del Parlament de Catalunya en la salvaguarda de l’oliverar i d’uns territoris, els del sud de Catalunya (Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i sud de les Terres de Lleida), els quals en són en bona part dependents.
Les entitats coneixen, per fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que, arran de les peticions fetes des del GEPEC-EdC en les reunions que s’han portat a terme amb els màxims responsables del departament, que està previst iniciar els treballs per desenvolupar el reglament (i de la Comissió Tècnica de la Llei), la qual cosa creiem que és molt positiva.
Però així i tot, exigeixen:
1) Que es constitueixi de forma immediata la Comissió Tècnica encarregada del desenvolupament del reglament de la llei.
2) Que s’incorpore una partida als pressupostos per a l’any 2022, suficient per generar unes línies d’ajuts que permetin conservar els oliverars monumentals i revitalitzar el cultiu de l’olivera als territoris amb aquests vells arbres.
Amb l’aplicació d’aquests dos punts tindran com a mínim alguns elements més per tal de començar a revertir la greu crisi actual del món oliverer.
