La fi de la campanya de regadiu a les comarques de Ponent i l’absència de pluges aquesta tardor es fa notar a les cues dels pantans de la conca del Segre com el de Rialb i Camarasa, a la Noguera, que actualment presenten un aspecte pràcticament buit amb només presència d’aigua en el que vindria a ser el curs del riu. Rialb és el que està més castigat i aquesta setmana té 144 hectòmetres cúbics, 150,5 menys que l’any passat, mentre que Camarasa compta amb 84 hectòmetres cúbics, 39,4 menys que al 2020 en aquesta època. L’actual sequera però, encara està lluny dels “nivells d’alerta” que pressuposarien problemes a llarg termini, segons el catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Lleida (UdL), Ramon Batalla.
La sequera actual “és conjuntural” i no té greus problemes a llarg termini. Així ho ha assegurat el catedràtic de Geografia Física del departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL, Ramon Batalla, que ha assenyalat que la tardor d’enguany és una mica seca o anormalment seca. En alguns punts de Catalunya ha plogut entre un 30 i un 50% menys del que ho fa de forma habitual però les reserves dels embassaments encara són altes. Sí però, que hi ha llocs de la conca de la Muga i altres punts del Fluvià i l’Anoia on els aqüífers estan molt baixos i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decretat una prealerta per fer un “seguiment més puntual” de l’evolució de les reserves.
Els embassaments de la conca de l’Ebre i els que pertanyen a la conca del Segre estan molt baixos en aquesta època, com sol ser habitual, entre el 49 i el 50% de la seva capacitat. Això passa perquè s’ajunten el fet que és el final de la temporada de reg de grans canals com el de l’Urgell o el de d’Aragó i Catalunya. A les conques internes de Catalunya, els nivells dels embassaments es troba al 65%, segons Batalla, una dada similar o una mica per sota de la mitjana dels darrers 5 o 10 anys. Per tant, ens trobem lluny dels nivells d’alerta que pressuposarien problemes a llarg termini com va passar fa 12 anys amb la important sequera que va patir Catalunya.
En aquest sentit, Batalla remarca que de moment, el sistema no “pateix estrès” tot i que les imatges que es poden veure a les cues d’alguns embassaments amb poca aigua poden donar aquesta sensació. L’any hidrològic arrenca a l’octubre i ara cal esperar a que finalitzi la tardor i comenci l’hivern per poder preveure, segons les pluges que acabin caient, si hi haurà problemes de falta d’aigua els propers mesos.
Segons l’informe setmanal publicat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), els índex de sequera basats en les reserves d’octubre de 2021 situen la conca del Segre en alerta taronja. La CHE estableix en quatre colors aquest criteri, essent el verd la normalitat, el groc la prealerta, el taronja l’alerta i el vermell l’emergència. Actualment només hi ha en emergència la conca d’Aragó – Arbas i també en alerta la del riu Gállego i Cinca.
Els riscos de la gestió i l’ús de l’aigua
El catedràtic Ramon Batalla recorda que el reg és la principal font de consum d’aigua en conques com la d’Ebre, gairebé el 90% del total, però en canvi, a les conques internes de Catalunya, on hi ha les zones més urbanes, l’ús de l’aigua acaba sent de caràcter urbà, sobretot en urbanitzacions on hi poden haver moltes piscines privades. Això podria arribar a ser un problema en un futur, i per això, aposta per plantejar i debatre si el cost – benefici d’aquesta gestió val la pena quan hi ha una despesa important en dessaladores a la costa que gasten molta energia per fer aigua potable que al final s’acaba fent servir per omplir piscines.
En aquest sentit, Batalla alerta que els ecosistemes fluvials de Catalunya són els més fràgils i “estan sota molta pressió”. Segons Batalla, la societat s’ha acostumat a voler piscines plenes i veure rius amb aigua i prats verds. Tot plegat avisa però, que és “incompatible” ja que el clima que tenim és Mediterrani i cal entendre que la sequera i episodis extrems com els fenòmens Glòria i Filomena formen part de la “ciclicitat” del mateix.
