Els productors de cereals s’estan trobant amb dificultats per adquirir fertilitzants químics davant l’escassetat d’aquest producte al mercat. A més, el preu s’ha incrementat i en algun cas s’ha triplicat els darrers mesos. Les empreses que els fabriquen no poden atendre tota la demanda per la manca de matèries primeres per produir-los. Aquesta situació es dona quan s’està duent a terme la sembra del cereal d’hivern i l’adobat de fons del terreny s’ha de fer abans de plantar-lo per assegurar el creixement òptim de la planta. En cas contrari, hi haurà menys producció. Per això, molts pagesos estan optant per substituir l’adob químic per orgànic i per sembrar tipologies de cereals menys exigents pel que fa a nutrients per garantir la collita.
L’empresa Aleca Gimenells, és una firma situada en aquesta localitat del Segrià que comercialitza fertilitzants entre altres productes i serveis per al camp. El seu gerent, Josep Alegre, explica que “al sector agrari han pujat molt els preus de les matèries primeres” i es troben que “no troben al mercat el suficient adob per començar a sembrar”. “N’hi ha, però molt justet ja que no se serveixen els camions que caldria, a banda que el preu s’ha triplicat”, remarca. Des de JARC asseguren que, des de mitjans de setembre, grans companyies de fertilitzants químics han anunciat reduccions importants en la producció per l’increment de costos, especialment del gas.
Aleca Gimenells va demanar quatre camions d’adob mineral i els havia d’arribar al setembre. Fa poc, els n’han portat dos i la resta, en cas que l’acabin rebent tot, no serà com a molt aviat fins a finals de novembre, segons els diuen els distribuïdors. “El problema és que no s’ha fabricat perquè arran de la covid-19 falta matèria primera per fer aquest adob”, que s’aplica per sembrar cereals, explica Alegre. “El problema és que si no adobes perfectament la terra, tindràs menys producció, amb la qual cosa és una cadena i, per tant, hi haurà menys cereals, tant per a l’alimentació animal com humana”, afegeix.
Vicenç Pascual, pagès dedicat a la producció de cereals, explica que han de sembrar el cereal d’hivern i es troben que els preus de les matèries primeres que han d’utilitzar “estan pels núvols” i, a més, no saben si haurà disponibilitat de productes per poder fer tot el cicle. Explica que ha pogut comprar una part del fertilitzant que necessita però, d’una banda, n’ha pagat el doble que ara fa un any i, de l’altra, no sap si quan haurà de fer la segona part de la fertilització, que s’aplica a la primavera, podrà disposar de l’adob suficient. Per això, Pascual ha optat per sembrar més cereal d’hivern que no pas panís ja que “es tracta d’un cultiu menys exigent” i, “si no pots aplicar tot el fertilitzant que toca, s’arrisquen molts diners”, afirma.
Des de JARC ja van denunciar aquesta situació fa uns dies i l’atribueixen al context mundial de manca de matèries primeres per a la fabricació d’adobs químics arran de la pandèmia. “Uns es fan amb gas natural i altres amb subproductes de la refineria del petroli i la manca de proveïment d’aquestes matèries està fallant i no s’acaben de produir tots els productes que necessita el sector agrari”, explica Jordi Vidal secretari tècnic de JARC.
En aquest sentit, l’organització agrària adverteix que la manca de fertilitzants i la important pujada dels costos fa preveure “significatives retallades” en la producció agrària. A més, s’hi suma l’encariment d’altres productes utilitzats per pagesos i ramaders com ara el gasoil, energia, plàstics, aigua, i pinsos per a bestiar, assenyala.
Substitució d’adob químic per orgànic
La manca i pujada de preu de l’adob químic està comportant que se substitueixi molta aplicació per orgànic però “a Catalunya hi ha les granges que hi ha”. “En aquests moments, les basses de purins i els femers estan pràcticament buits perquè la matèria orgànica està molt buscada”, remarca Vidal. “El maneig de l’orgànic continua sent molt car comparat amb el de l’abonat químic però aquest val molts diners perquè s’ha triplicat el preu i, per això, l’aplicació orgànica ara és molt és econòmica que la química “, afegeix.
Les sembres s’estan adaptant a cereals menys exigents en nutrients
El secretari tècnic de JARC detalla que alguns cereals com ara el blat panificable tenen una major exigència de nitrogen. “Si no sé que al febrer podré disposar d’aquest nitrogen per aplicar als camps, potser substitueixo el blat panificable per un blat farratger destinat a l’alimentació animal que no requereix uns nivells de proteïna tan alts”, explica. “Davant un escenari insegur i sense saber si al febrer tindràs aquest adob nitrogenat, no faràs un cultiu tan exigent en nitrogen”, afegeix.
A les zones de secà, els cereals d’hivern s’acostumen a sembrar entre els mesos de setembre i octubre. En regadiu, ja s’ha començat a sembrar en alguns punts de la plana de Lleida varietats de blat panificable però en el cas de l’ordi s’hauria de sembrar com a molt tard al febrer, indica. “L’adobat de fons, però, s’ha de fer ara perquè s’ha d’enterrar per tal que estigui davall de la terra i les arrels de la planta quan creixin el puguin trobin”, remarca Jordi Vidal.
En aquest sentit, posa de relleu que si a un cultiu li falta algun dels elements per arribar al seu màxim de producció, aquesta baixarà. “Si no s’aplica l’abonat necessari, la planta produirà menys”, assenyala el tècnic de JARC. En conseqüència, “la producció general de cereals serà menor perquè els adobs són imprescindibles, però si no es produeix tant ordi per fer pinso, s’entraran menys animals a les granges, és una cadena”, afirma. En el cas d’algunes tipologies de cereals com ara el blat panificable, comportarà haver d’importar més, assegura.
