Pere Aragonès i Teresa Jordà presenten una estratègia per a accelerar la transició energètica a Catalunya

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, han presentat avui el full de ruta per accelerar la transició energètica a Catalunya. En una conferència conjunta, amb el títol “Compromís 2030, horitzó 2050”, han evidenciat la necessitat d’actuar amb urgència davant l’emergència climàtica, el repte ambiental més rellevant a què ha de fer front el conjunt de la humanitat i del qual Catalunya no en resta al marge.

“L’emergència climàtica és evident i abordar-la és urgent i inajornable. No ens podem quedar impassibles; hem d’actuar i hem d’actuar ja”, ha remarcat el cap de l’Executiu. Amb la voluntat que Catalunya no resti al marge d’aquest repte global, Aragonès ha defensat que “l’aposta per la transició energètica és, des del primer dia, una prioritat d’aquest Govern” i que, en els propers mesos, “accelerarem el procés de transició energètica i farem possible, d’una vegada per totes, un nou model energètic pel nostre país”.

“El risc que aquesta transició no la fem nosaltres serà que ens la facin des de fora, i seguint un model oligopolístic, que ha predominat fins ara. I no ho permetrem. Hem vingut a transformar el país i ja hem començat”, ha reblat.

En aquest sentit, la consellera Jordà ha recordat que “venim de 10 anys d’aturada de les energies renovables a Catalunya, anem endarrerits i hem de fer un salt endavant”.

Amb aquesta visió global, el president i al consellera han defensat una resposta transformadora des de Catalunya que “permeti descarbonitzar les nostres vides, reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribant a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050”. Per això, han plantejat un nou model energètic propi sustentat en tres principis essencials:

• Distribuït i descentralitzat: un model que transformi l’economia i la societat per implantar la nova activitat econòmica allà on es genera l’energia.
• Democràtic i participat: un model que democratitzi el model energètic, posant les comunitats energètiques locals, amb participació de la ciutadania, al centre de la producció de l’energia elèctrica.
• Amb cohesió territorial: un model sostenible, respectuós i acordat amb el territori, desenvolupat amb la cooperació de tots els agents.

“La transició energètica no ha de ser un simple canvi de recursos energètics fòssils i radioactius per recursos renovables”, ha insistit el cap de l’Executiu, sinó que el que cal és “desenvolupar un model que, més enllà de ser renovable, sigui participat i democràtic, amb un fort component d’empoderament social”.

“No podem passar del sistema fòssil al sistema renovable amb els paràmetres anteriors: trinxar una zona determinada, com les valls del Pirineu o la vall de l’Ebre, per produir l’energia que es consumeix a una altra zona. No volem que a la Terra Alta o de les comarques de Ponent el que es va fer al Pirineu al segle XX. És el moment de prendre decisions i de ser valents”, ha declarat.

Full de ruta de la transició energètica a Catalunya

El full de ruta del Govern per a la transició energètica a Catalunya s’iniciarà amb la modificació del Decret Llei d’energies renovables i inclourà, entre d’altres, les següents mesures destacades:

• La creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), una xarxa de tècnics que el Govern situarà a cada comarca per donar suport als municipis en els projectes d’energies renovables i per a garantir i coordinar una participació activa del territori en el Pla territorial sectorial de les energies renovables. El desplegament de la xarxa es completarà en els propers 6 mesos.

• L’aprovació del Pla territorial Sectorial de les energies renovables a Catalunya que s’iniciarà de manera immediata i servirà per tenir una planificació de les infraestructures energètiques que necessita el país. Haurà d’estar aprovat pel govern durant el segon semestre de 2023.

• La Llei de Transició Energètica en coherència amb els objectius establerts a la Llei de canvi climàtic i a partir del nou model energètic de Catalunya, sobirà, democratitzat, sostenible, 100% renovable i de proximitat.

• Creació d’una energètica pública amb capacitat d’influir des de l’administració en el sector de l’energia, incidint en totes les fases del sector elèctric per poder definir i planificar el model de transició energètica. Una energètica pública que pugui produir energia, especialment en aquells espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics, participar en la propietat de noves plantes de generació renovable, ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables i ciutadanes i entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions.

• L’impuls de l’aprofitament de la biomassa o el biogàs a través de l’Estratègia de la Bioenergia de Catalunya. No es tracta de la font d’energia que més suma al pool energètic, però si compleixen l’objectiu d’arrelament a territori i de treball associat al món rural i, per tant, poden ser un bé energètic, social i econòmic. També s’aprofitaran les infraestructures industrials presents a Catalunya per altres fonts d’energia com l’hidrogen verd.

El nou decret llei, punt d’inici del nou model energètic

Com a punt d’inici d’aquesta acceleració de la transició energètica a Catalunya, el Govern modificarà la setmana vinent el Decret de les renovables ( Llei 16/2019), que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques.

El nou decret introdueix criteris de priorització per fomentar l’autoconsum i prioritzar el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW, per ser coherents amb el model de transició energètica distribuïda i democràtica.

Alhora, la proposta de modificació pretén posar les bases per a cohesionar territorialment el model energètic. La modificació deixa enrere el model actual on els projectes es presentaven sense cap coneixement dels propietaris dels terrenys i dels Ajuntaments, i introdueix l’obligatorietat de presentar l’acord del 50% de la superfície ocupada. El decret també introdueix l’obligatorietat d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a població i administració.

Finalment, mentre que l’anterior decret llei era aplicable únicament a sols no urbanitzables, el nou decret augmenta la disponibilitat de sol en afegir els sols urbanitzables, tant els desenvolupats com els no desenvolupats.