Davallada d’un 40% en la collita de poma de muntanya, degut a les glaçades de l’abril

Els productors de poma ecològica de muntanya calculen que aquest any colliran un 40% menys de producció respecte de la temporada passada, quan es van recol·lectar 260 tones. Com a motiu principal d’aquesta davallada tenim les glaçades del mes d’abril, que van ocorrer quan els arbres ja havien començat la primera floració. “Les glaçades sempre són el nostre cavall de batalla i, aquest any, ens han fet patir”, ha explicat, Josep Pintó,  el president de la cooperativa ‘Biolord’. A Catalunya, es cultiven un total de 20 hectàrees de pomes de muntanya, en finques ubicades entre els 800 i els 1.300 metres d’altitud a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i El Pallars Sobirà.

El que dona unes qualitats “excel·lents” a la poma és la muntanya i l’altitud, però aquests factors també en compliquen el cultiu. “La muntanya és rigorosa amb tots els aspectes, i meteorològicament parlant també. Tenim la temporada vegetativa curta, la radiació justeja, tots són handicaps, però l’abril és el nostre principal enemic perquè l’arbre està florit i una glaçada et pot deixar sense collita.”, explica Pintó.

El gran problema, segons Pintó, és que els últims hiverns estan sent molt suaus, amb temperatures que se situen entre els 15 i els 20 graus al febrer. “Totalment anormal. Això fa que l’arbre comenci a florir abans. Un hivern fred faria que els arbres comencessin a florir 15 dies més tard i ens escaparíem de les glaçades”, esmenta president de la cooperativa ‘Biolord’.

La qualitat de la poma no es veu afectada per les glaçades, ja que aquesta continua essent excel·lent. L’alçada fa que el fruit obtingui una maduració més lenta i, amb aquesta, propietats especials: més sucositat, més sucre, més acidesa, més color, més cruixent i crocant. Les pomes es venen en circuits de proximitat, Barcelona i fins i tot a Paris.

Gairebé tota la poma de muntanya del Pirineu la produeix la cooperativa Biolord, que cultiva un total de 20 hectàrees situades entre 800 i 1.200 metres d’altitud. La iniciativa va néixer de la mà d’un grup de propietaris de la Vall de Lord (Solsonès) a finals del 2012, inspirant-se en l’experiència dels Alps italians.

El coronavirus ha fet que hagin notat un increment de la demanda. De fet, en plena pandèmia, gairebé es va triplicar. En aquest sentit, Pintó creu que el coronavirus ha servit perquè hi hagi una part de la població que valori el producte de proximitat.