La collita d’avellana, que ja ha acabat, ha sigut dolenta un altre any. S’han recollit 6.000 tones, un 40% del que seria una campanya normal, ja que a Catalunya hi ha 10.000 hectàrees d’avellaners -9.000 a Tarragona i 1.000 a Girona- i en un any normal es produeixen entre 10.000 i 12.000 tones. Tot i ser una mala collita, és millor que la de l’any passat, que es va registrar la pitjor collita d’avellanes al país. El sector acumula males temporades des del 2018, que s’atribueixen a les conseqüències del canvi climàtic. Rafel Español, responsable de la fruita seca d’Unió de Pagesos, lamenta que els preus segueixin sota cost “Així no ens podem guanyar la vida”, diu.
La collita de l’avellana a Catalunya ja es dona per finalitzada, el balanç d’enguany torna a ser dolent: poca producció i preus sota cost. “Dels darrers quatre anys, en portem tres de dolents i un de normal, el 2019; el sector està fotut”, lamenta Español, portaveu de la fruita seca d’UP.
Ja s’havia previst que la producció d’avellanes seria inferior a la mitjana, en bona part pel canvi climàtic. A la reunió bilateral anual entre la Unió Europea i Turquia sobre l’avellana, el passat 30 de setembre, es va constatar la davallada generalitzada de les collites als països mediterranis.
L’altre factor que fa minvar any rere any la producció d’avellanes a Catalunya és el seu baix preu. Tot i haver poca avellana i de qualitat excel·lent, els pagesos venen a menys de 2 euros el quilo amb closca, excepte la ‘negreta’, l’única que arriba a preu de cost. “Van pujar 5 cèntims la ‘negreta’, però van baixar les altres varietats a sota preu de cost”, afirma Español.
El responsable de la fruita seca de la Unió de Pagesos assegura que “així no ens podem guanyar la vida; hi ha poca avellana i a tot arreu els preus pugen, com a Itàlia o França, però aquí no; calen uns preus per poder cobrir despeses i guanyar-nos una mica la vida, sinó el sector no podrà tirar endavant”, avisa.
Als noranta a l’estat espanyol hi havia 33.000 hectàrees d’avellaners, la majoria a Tarragona, on actualment només en queden 9.000. “Érem els segons productors a Europa, per darrere d’Itàlia -principal país productor-, i es produïen 80.000 o 90.000 tones; ara estem relegats a la 7a o 8a posició, per darrere de Grècia, Polònia i Romania”, retreu Español.
“I després tothom s’omple la boca amb el quilòmetre zero i el comerç de proximitat”, lamenta. Des d’Unió de Pagesos, però, hi ha el convenciment que l’avellana té futur i que bona prova n’és França, on s’aposta per la plantació d’avellaners joves. Des del sindicat es fa una crida a consumir l’avellana del país per poder subsistir de cara als pròxims anys.
