Els Aiguamolls de l’Empordà viu el pitjor i més llarg episodi de sequera en els últims anys

Els visitants, descontents

Fa mesos, però, que els visitants es pregunten què hi passa quan en fer-hi la visita, s’adonen que en molts dels espais emblemàtics no hi ha ni una gota d’aigua. La situació és tal que la direcció del Parc va publicar una nota a la seves xarxes socials explicant la casuística, que atribueix principalment a la falta de pluges.

Els Aiguamolls també reben aigua d’altres espais com de la depuradora d’Empuriabrava i se’n bomba d’alguns pous situats en diversos punts del parc però, segons Romero, no és suficient.

El cas de Vilaüt

També ho està el de Vilaüt. Aquí el problema és un altre. Romero assegura que des de fa uns anys el parc té una concessió de 17.0000 metres cúbics l’any provinents dels regants del marge esquerra de la Muga i un acord amb l’ACA per inundar Vilaüt.

“El problema és que es tracta d’una propietat privada, tot i ser una reserva natural integral, i el propietari ens va dir que no acceptava que s’inundés si no se li pagava una certa quantitat”, remarca. En aquest sentit, Romero diu que la solució hauria de passar per adquirir aquests terrenys i que passessin a ser de titularitat pública.

Efectes del canvi climàtic

Alguns detractors –entre ells l’exdirector, Jordi Sargatal-, però, acusen la direcció de mala gestió. Un extrem que Romero nega. “Ens trobem en una situació greu que comença a ser preocupant”, assegura. De fet, segons Romero, es tracta de la sequera més llarga que recorda i creu que pot estar relacionada amb el canvi climàtic. “Ara ja seria època de llevantades però no n’hi ha”, remarca.

Romero diu que no es vol ni imaginar un escenari on la sequera es perllongués molt més mesos. “No em vull imaginar l’escenari si la situació persisteix però si no plou, deixarà de ser una zona humida”, afirma.

La falta d’aigua, a més, ha tingut efectes en la presència d’aus a la zona. Tot i que el cens no es farà fins al mes de novembre, Romero admet que moltes s’han desplaçat a les zones humides del litoral –on hi ha aigua salada per la filtració- o a d’altres punts de Catalunya on sí que ha plogut. “No és que s’hagin mort, és que s’han desplaçat”, detalla.