Un estudi conclueix que la garnatxa s’adapta millor a les sequeres que la carinyena

L’investigador del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, Toni Sànchez-Ortiz ha realitzat un estudi en el quan resol que la garnatxa és més resistent al dèficit d’aigua i té una millor adaptació a la sequera que la carinyena. En l’estudi, Sànchez-Ortiz ha analitzat aquestes dues varietats de raïm per veure quina vulnerabilitat tenen davant del canvi climàtic i com el comportament n’afecta la qualitat del vi. Els resultats, publicats per la revista científica Plant Direct, poden servir com a factor de predicció per a altres zones menys vulnerables actualment.

En anys càlids, la garnatxa atura el metabolisme i activa la supervivència com a planta. Això desequilibra la composició d’àcids i d’alcohol i no permet la maduració completa dels tanins. Gairebé sempre avança i accelera la maduració, la producció es redueix i els vins resultants són menys làbils a les oxidacions. Per contra, la planta de carinyena té menys capacitat d’adaptació, ja que no respon tan bé als canvis externs i intenta mantenir la integritat del fruit. És per això, que la carinyena vella està menys estesa que la garnatxa.

La resposta fisiològica de les dues varietats de raïm s’ha estudiat durant dotze anyades climàticament diferents. Quan plou molt a la primavera, la vinya pateix més a l’estiu i els millors anys són aquells que plou de forma moderada a la primavera.

La recerca forma part de la tesi doctoral que l’investigador va defensar el juliol passat. Inclou un mètode per fer fermentacions amb raïm heterogeni a petita escala, com sol passar en regions on la vinya té complicacions per madurar. També ha estudiat l’efecte de consumir vi procedent de diferents regions geogràfiques del Priorat. Segons Sànchez, beure vins del Priorat de dues zones molt diferents aporta la mateixa composició polifenòlica, però segons el vi, el grau alcohòlic més o menys elevat pot arribar a representar fins a un 10% del total de calories diàries necessàries.