L’Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha realitzat un estudi en el qual es mostra que les taxes més elevades d’accidents greus a l’Estat provenen del sector agrari, comparat amb altres activitats. Els riscos propis de l’activitat com l’ús de maquinària i la duresa física s’identifiquen com les principals causes, però també el perfil d’empleat i les particularitats del tipus de treballs, segons els investigadors. A més, posen de relleu que en els últims anys el sector no ha adoptat mesures de seguretat pròpies per a les seves feines que hi ha disponibles al mercat. Andalusia, País Valencià i Múrcia sumen prop del 60% dels accidents agraris. A Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura, se’n produeixen menys però més greus.
Al treball, publicat a la revista científica ‘Safety Science’, s’han analitzat més de 150.000 accidents de diferent índole i gravetat ocorreguts entre els anys 2013 i 2018 a l’estat espanyol. “El sector primari produeix una alta taxa d’accidents greus en comparació amb tots els altres sectors”, apunten els professors i investigadors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Natàlia Cugueró, del grup SUMA (Sustainability and Management Research Group), i Xavier Baraza, del grup DigiBiz (Digital Business Research Group).
Segons aquests experts, activitats com ara l’agricultura amb prou feines han estat objecte d’estudis vinculats als accidents ocorreguts al treball malgrat ser el tercer sector amb més accidents, després de la indústria química i la construcció. “El sector primari està infraestudiat, tot i que és font de nombrosos accidents”, assenyala Cugueró. Per tant, “les ràtios persisteixen al llarg del temps, perquè els dos primers han incorporat nombroses mesures de seguretat i en el cas de l’agricultura no s’han incorporat les mateixes exigències”, afegeix.
Causes de l’elevada sinistralitat
Entre les causes d’aquesta elevada sinistralitat laboral a l’agricultura, els investigadors han identificat l’ús de maquinària i la duresa física, el perfil d’empleat i les particularitats d’aquest tipus de treballs. “Aquest és un sector amb una elevada taxa de personal immigrant i amb un risc elevat a causa de la mateixa naturalesa del treball”, apunten. A més, “en les últimes dècades, activitats com ara l’agricultura s’han caracteritzat per tenir condicions laborals molt precàries”, expliquen els autors.
Així, a mesura que un sector és més precari, les persones que hi treballen “tenen menys probabilitats d’organitzar-se, reclamar els seus drets i estudiar les causes específiques dels accidents, una qüestió de justícia social”, remarquen.
Els accidents laborals al sector primari estan relacionats amb aspectes com ara l’edat, el sexe, la nacionalitat, l’activitat econòmica, el personal de l’empresa, la durada de la jornada, el lloc de l’accident i fins i tot la regió.
En concret, Andalusia, el País Valencià i Múrcia registren prop del 60 % dels accidents agrícoles, amb un 37%, un 13% i un 9% dels casos, respectivament, uns territoris caracteritzats pel desenvolupament d’una agricultura més intensiva i que sol disposar d’una mà d’obra amb presència de personal immigrant. Per contra, es produeixen menys sinistres, però més greus, en comunitats com ara Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura, unes àrees en les quals l’ús de maquinària és més elevat per a les tasques agràries.
No obstant això, els autors també assenyalen que en un alt percentatge d’accidents hi ha “una sobreestimació de les capacitats pròpies de cada treballador i una escassa percepció del perill”. “A conseqüència d’això, alguns treballadors subestimen els perills involucrats i assumeixen més riscos, la qual cosa porta a més accidents greus, per la qual cosa és necessari incrementar altres maneres de conscienciar els treballadors i les treballadores dels perills”, remarquen.
Solucions i propostes de seguretat al sector
Els autors de l’estudi ofereixen diferents conclusions i línies de recerca amb l’objectiu de millorar la seguretat dels treballadors i també d’ajudar els reguladors que marquen la legislació i la normativa del sector. En aquest sentit, plantegen implementar plans de formació i conscienciació sobre els riscos laborals de les activitats del sector primari i sobre la necessitat d’adoptar mesures de protecció i autoprotecció tant per a persones amb poca experiència com per a personal amb una dilatada trajectòria.
“La formació al llarg de la vida laboral és crucial per al treballador per seguir avaluant els riscos i protegir-se’n bé. Aquesta relaxació deguda a un excés de confiança i a una distensió de les mesures de protecció es podria corregir amb formació continuada de les empreses del sector”, afegeix Baraza.
Pel que fa a l’Administració, consideren que calen més esforços de recerca i mesures de prevenció en aquest sector, ja que és el tercer de l’estat en nombre d’accidents al treball. És més, segons algunes estimacions, “la falta de control al sector podria estar ocultant la situació de precarietat d’alguns treballadors, per la qual cosa aquestes xifres d’accidents laborals a l’agricultura podrien incrementar-se”, assenyalen.
D’altra banda, els autors posen de relleu que “si s’intensifica l’ús de maquinària però no s’imparteix la formació adequada, el resultat és l’increment de la productivitat, però a un cost de més accidentalitat greu”. Per això, consideren important adoptar mesures de sostenibilitat, eficiència i ús intensiu de maquinària, que, al seu torn, incorporin més estratègies de prevenció i formació contínua, perquè aquesta eficiència no sigui a cost de la salut laboral”, conclouen els experts. Així mateix, remarquen que els resultats de l’estudi i totes les recomanacions que se’n deriven han de ser utilitzats tant per les empreses com pels reguladors, per augmentar la seguretat de les activitats agrícoles.
